1.
arraigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 arrelar, agafar, prendre. 2 fig [costumbre, vicio, etc] arrelar, prendre. 3 dr fiançar tr. v tr 4 fer arrelar, implantar. v pron 5 arrelar-se. 6 dr fiançar tr, donar fiança. [...]
|
2.
enraizar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr arrelar. [...]
|
3.
asir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 [agarrar] agafar. v intr 2 [las plantas] arrelar, agafar, prendre. v pron 3 [agarrarse] agafar-se. 4 fig i fam [reñir] abraonar-se, agarbonar-se. [...]
|
4.
prevalecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: envejecer] 1 prevaler. Hacer prevalecer la propia opinión, fer prevaler la pròpia opinió. 2 agr [arraigar] arrelar. 3 agr [crecer] créixer, prosperar. 4 fig [prosperar] prosperar. [...]
|
5.
encepar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [a un prisionero] encepar. 2 [el cañón de un arma] posar l'encep a. 3 mar [el ancla] encepar. 4 tecnol encepar. v intr 5 [una planta] arrelar. v pron 6 mar encepar-se. [...]
|
6.
radicar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 radicar, arrelar. 2 [estar situado] radicar. 3 fig raure, estar, consistir, residir. La dificultad radica en la falta de dinero, la dificultat rau en la falta de diners. v pron 4 [domiciliarse] establir-se, instal·lar-se. [...]
|
7.
raíz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] arran de, amb motiu de. 8 de raíz [árbol] de soca-rel. 9 de raíz [un diente] d'arrel. 10 de raíz [un vicio] d'arrel. 11 echar raíces [una planta] arrelar, fer (o criar) arrels. 12 echar raíces fig [instalarse] posar arrels. 13 tener raíces fig estar arrelat. El vicio tenía raíces profundas en su alma [...]
|
8.
prender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
intr 6 [arraigar una planta] prendre, arrelar. 7 [concebir una hembra] prendre. 8 [una vacuna] obrar, operar, actuar. 9 [el fuego] prendre. El fuego no ha prendido, el foc no ha pres. v pron 10 [engalanarse una mujer] empolainar-se, compondre's. [...]
|
9.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta [...]
v tr 1 agafar, aferrar. Agarrar un cubo por el asa, agafar una galleda per la nansa. 2 [con fuerza] agarrar. 3 fig i fam [obtener] aconseguir, obtenir, pescar, treure. Agarrar un buen puesto de trabajo, aconseguir un bon lloc de treball. 4 [el sueño] agafar. 5 enganxar, pescar. Agarrar un buen marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir. Agarró un buen susto, tingué un bon esglai. 10 [alcanzar] atrapar, arreplegar, agafar. No han podido agarrarme, no han pogut atrapar-me. 11 agarrarla [emborracharse] agafar la (o una) pinya, agafar una mona. 12 agarrar y... [como quien no hace la cosa] i així, com aquell qui res.... Agarró y se bebió la botella entera, i així, com aquell qui res, es va beure tota l'ampolla. 13 agarrar y... [de pronto] i, sense més ni més.... Agarra y le da un tortazo, i, sense més ni més, li venta plantofada. 14 no saber por dónde agarrarlo fig no saber pas per on (o per quin cap) agafar-ho. v intr 15 [arraigar] agafar, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta. v pron 18 agafar-se, aferrar-se. Agarrarse a la barandilla para no caerse, agafar-se a la barana per no caure. 19 arrapar-se, enganxar-se. El musgo agarrado a la roca, la molsa arrapada a la roca. 20 fig agafar-se. Se agarra a cualquier excusa para no hacer lo que debe, s'agafa a qualsevol excusa per no fer el que ha de fer. 21 fam [pegarse] abraonar-se, agarbonar-se. 22 agarrarse del brazo anar de bracet. |